5 CLAUS PER ARRIBAR MES ENLLÀ A L’ESPORT DE COMPETICIÓ
Claus que ens aporten matisos, respostes, experiències i aprenentatges nous per la motivació i superació d’equips que competeixen.
La cohesió i la motivació d’equips, junt amb l’actitud i la concentració, són elements molt preuats pels entrenadors. Per sobre de les estratègies i tàctiques, de les capacitats tècniques i de resistència física, de les ganes de competir i guanyar, si la “chispa” no està encesa, és difícil arribar primer i en el cas d’equips encara més, doncs necessita altres eines o elements per ser ple i competitiu.
Avui parlem de 5 elements que influeixen, de forma directa o indirecta, amb la potencialitat dels equips que competeixen en l’esport però també en l’entorn professional. Són 5 temes que probablement no seràs conscients ates que no són temes del currículum educatiu de les formacions bàsiques per un entrenador o monitor esportiu.
Parlarem de la despersonalització, del concepte d’utilitat, de la simpatia, de la confiança i de la fraternitat, 5 temes que ens aporten matisos, respostes i experiències claus per la superació en equips que competeixen.
La despersonalització, com a expressió pot semblar que passem de tot, doncs pretén corregir l’individualisme dintre dels grups. És el fet de prioritzar el per Tu per damunt del només Jo. L’ego ens pot salvar en algun cas però sovint ens fa la guitza, quan tenim la pilota i ens creiem que sols ho podem fer tot. Fixar exercicis i experiències en relació a compartir entre dos o més, ens activa la clau del per Tu. Cal que els equips practiquin i experimentin aquest registre de forma conscient, ja que la repetició és el que garanteix que a l’hora de la competició, ho tindrem en compte.
El concepte d’utilitat. Relacionat amb la connexió, amb l’atenció que ens proporciona la concentració. És clau per competir amb les màximes garanties d’èxit. Saber quan no estem concentrats per després tenir les claus per a tornar-la a recuperar, és un element que ens garanteix que serem sempre útils per l’equip. Els membres de l’equip han de ser conscients que si estan perduts o desconnectats, no són útils per l’equip i cal doncs que coneguin i sàpiguen que fer quan es reconeixen desconnectats, per tornar a connectar i contribuir amb plena concentració a l’equip.
La simpatia. Pot semblar intrascendent apostar per la simpatia com l’actitud que ens aportarà a mitjà termini més capacitat per competir, però és clau en les interrelacions dels equips. Fixat bé, la simpatia és l’actitud que t’apropa als altres i quan és recíproca, activa i obre l’empatia, que és el valor que ens posa en el lloc de l’altre i ens connecta encara més a l’hora d’entrenar i després competir. La simpatia surt i es manifesta a partir dels somriures i és per això que és tan important que dintre del grup, hi hagi qui es preocupi de forma natural fer riure. Diuen que la distancia més curta entre les persones, és un somriure, o que el somriure és com la sal que dóna gust a la vida i en la competició també és necessària per gaudir-ne i treure profit.
La confiança. Sens dubte el valor més preuat als equips. Confiar amb tu primer per confiar després amb l’equip, és vital per competir. Això ho sabem tots, però el repte és com activem, reforcem i assentem la confiança personal i amb els altres? Ha de ser prioritari gestionar dinàmiques i experiències al voltant de la confiança als entrenaments, la repetició és important però també ho és l’atreviment i la fe. L’entrenador ha d’aportar dinàmiques encaminades a l’entrega de la confiança, perquè només l’entrega d’aquesta ens permetrà percebre-la i assentar-la en l’àmbit personal i d’equip.
La fraternitat. Aquesta pot semblar la més complexa i a la vegada la més subtil i la tenen en compte una gran part de les altres actituds. Les actituds fraternes, solidàries, cooperatives, de servei, amb afecte, sense esperar res a canvi, han de ser promogudes i sobretot tingudes en compte en la relació de tots i entre tots i particularment per l’entrenador i els capitans de l’equip. Tots volen i esperem sentir-nos segurs, reconeguts, i tinguts en compte i si és així, és quan també donem o entreguem les màximes prestacions personals, tècniques, tàctiques i de resistència física, prestacions claus totes elles per competir sols o en equip.
És per això que als meus tallers per entrenadors i equips aquests temes hi són presents. Tots ells promouen sinergies per competir, alhora que gaudir de l’esport i aquest gaudir és clau perquè l’esport sigui una part important a les nostres vides.
JJ Vergé Oms