L'EGO I TU

Diverses claus per entendre qui és i com hem de relacionar-nos amb ell.

Molts comentaris i preguntes sorgeixen a l'entorn del creixement personal en relació al nostre ego, si és bo o és dolent, si és el nostre aliat o contrincant, si és el culpable de tot o gràcies a ell sobrevivim, i així podríem seguir. En aquest article m'atreveixo a lliurar-vos les meves reflexions i claus que espero us serveixin per superar les vostres inquietuds.
 

Recordo una conferència del meu estimat i referent Mario Alonso Puig que explicava d'una forma senzilla que l'ego era el nostre copilot, ell es feia càrrec de la nostra destinació o quefer diari quan per omissió o desconeixement li lliuràvem el control de la nostra nau.

Es clar que per entendre-ho devem conèixer com s'estructura la nostra ment saber que per sobre de la interpretació mental, és a dir egoista, esta la nostra consciència que és des don hauríem de gestionar la nostra vida.

L'ego té una funció, és el que li posa nom i valorització a tot el que experimentem, a lo meu, i així per acumulació i comparació en funció del resultat de l'experiència configurem uns patrons i hàbits que ens determinen.

Ser conscients d'això, i a partir d'aquí observar-nos i observar al món sense apego o intenció, és a dir en quietud mental, ens permet entendre per després comprendre que la nostra consciència hauria de reconduir els nostres apegos i dependències.

Quan l'ego és predominant la percepció i totes les nostres accions estan condicionades pel desig al resultat de les nostres accions i determinacions i és aquí on radica des d'aquesta dependència, l'origen del patiment de les persones.

La visió oriental ens diu que un ego predominant i exacerbat ens arrossega a reaccions que ens catapulten cap a tres vessants: L’apego, l'odi i la ignorància, i aquests alhora ens condueixen a altres rumbs. 

Així l’apego ens vincula al desig i l'expectativa, i aquests ens condueixen a la insatisfacció, la inquietud i la infelicitat que ens aporten pors, inseguretats, ansietat i angoixa.

L'odi ens vincula a l'empipament i la intolerància i aquests ens condueixen a la impaciència, agressivitat i violència que ens aporten desesperança, gelosia, frustració, desinterès, tensió i estrès.
La ignorància ens vincula a l'estupidesa i a l'engany i aquests ens condueixen a incomprensió, la inconsciència i la confusió que ens aporten desconfiança, depressió, oblit i pèrdua de concentració.

I al final una dependència excessiva del nostre ego acaba afeblint el nostre estat emocional i conseqüentment el nostre cos físic amb una infinitat de casuístiques des de les migranyes i o mals de cap, a la impotència i la tensió alta, i a possibles infarts entre altres. Afectant-nos al nostre entorn familiar, amistats, treball, parella, com també l’econòmic.

De tot això podem concloure que una excessiva dependència del nostre ego ens vincula directament al patiment, i una activació conscient en la nostra percepció i la nostra visió conscient, ens acosta més a la capacitat de gaudir de la nostra vida, encara que sigui aprenent dels nostres errors.

La quietud mental determina la possibilitat de gaudir de la vida acostant-nos al que esdevé en les nostres vides sense apegar-nos al fruit de l'acció, vàries són les eines que ens poden acompanyar en aquesta tasca però una en especial és la que ens acompanya sempre. 

És l'atenció, l'atenció plena al prioritari, és el nexe, el vincle imprescindible que ens condueix pel camí del creixement i superació personal.

Fins a la propera. Espero i desitjo que sigui del seu interès.
Podeu preguntar-me i / o fer-me qualsevol comentari sobre aquest tema i us contestaré.

Sempre amb vosaltres, Joan Josep Vergé Oms: Entrenador emocional, expert en apoderament i valors, i facilitador d'aprenentatges.